Per fer una primera introducció existeixen varis tipus de mètodes anti-conceptius:
MÈTODES ANTI-CONCEPTIUS DE BARRERA: Són aquells que impedeixen el contacte entre els espermatozous i l'òvul.Preservatiu masculí o condó
Funda molt fina de làtex que es col·loca sobre el penis en erecció abans de la penetració. Al seu extrem tancat sol tenir un petit espai on es diposita el semen després de l'ejaculació.
Protegeix de l'embaràs i també de les ITS i de la SIDA amb una eficàcia d'entre el 86 i el 97% si s'utilitza correctament.
Es pot comprar a les farmàcies, als supermercats, a les grans superfícies i als dispensadors automàtics.
Preservatiu femení
Petita bossa de plàstic fi, però molt resistent, prelubrificada, tancada per un costat i amb una anella flexible que recobreix les parets de la vagina i la vulva.
Protegeix de l'embaràs i també de les ITS i de la SIDA amb una eficàcia d'entre el 79 i el 95% si s'utilitza correctament.
Es ven a les farmàcies i és més car que el preservatiu masculí.
Diafragma
Caputxa de làtex o silicona que es col·loca al fons de la vagina i cobreix l'entrada de l'úter. Sempre s'ha de fer servir amb espermaticida.
És un mètode amb una eficàcia d'entre el 82 y el 96% en la prevenció de l'embaràs, però no protegeix de les ITS ni de la SIDA.
Cal consultar en un centre sanitari per a la seva prescripció.
Espermaticides
Substàncies químiques en forma d'òvuls, gels, espumes o cremes que s'introdueixen a la vagina abans del coit i que lesionen els espermatozous i fan una barrera impedint que aquests passin a l'úter.
Si s'utilitzen sols són poc fiables: és important que s'acompanyin sempre d'un altre mètode de barrera, com ara el preservatiu o el diafragma. No protegeixen de les ITS ni de la SIDA.
Es poden comprar a les farmàcies sense recepta.
MÈTODES MECÀNICS
DIU (Dispositiu Intrauterí)
Petit objecte, freqüentment de polietilè amb filament de coure, que es col·loca a l'interior de l'úter. Funciona dificultant el pas dels espermatozous cap a les trompes, alhora que impedeix la implantació de l'òvul en cas de fecundació.
És imprescindible que una visita mèdica o ginecològica per valorar si és indicat ja que normalment no és recomanable per a dones que no han tingut cap embaràs i també cal comprovar que no es té cap infecció. La seva col·locació i extracció són a càrrec d'un metge o d'una metgessa.
La seva eficàcia és alta, d'un 98%, però normalment no és adequat per a noies joves i no protegeix de les ITS ni de la SIDA.
MÈTODES HORMONALS: Són aquells que alliberen hormones similars a les hormones sexuals femenines. Aquestes van a parar a la sang impedint que els ovaris madurin l'òvul. En no existir ovulació, tampoc és possible la fecundació i, per tant, no pot haver-hi embaràs.
És imprescindible una visita mèdica per a la seva prescripció i per a detectar possibles contraindicacions.
Si es compleixen les indicacions correctament la seva eficàcia en evitar un embaràs no desitjat s'aproxima al 100%, però no protegeix de les ITS ni de la SIDA. Cal informar-se bé i davant de qualsevol dubte consultar a un/a expert/a.
Pastilles o píndoles
Fàrmac que habitualment conté dues substàncies, estrògens i progesterona. Existeixen diferents tipus segons la dosis hormonal i la pauta de presentació que tinguin.
L'anell vaginal
Anell de plàstic flexible que es col·loca a la vagina durant 3 setmanes i allibera estrògens i gestàgens per tal d'evitar l'embaràs, però no protegeix de les ITS ni de la SIDA.
Pegat setmanal
Fina làmina quadrada que s'enganxa sobre la pell i allibera estrògens i gestàgens que passen a la sang a través de la pell. Com no s'administra via oral els vòmits i els problemes intestinals no interfereixen en el seu efecte anticonceptiu.
Contraceptius injectables
Poden ser de dues classes, depenent del tipus d'hormones que portin: els que només contenen gestàgens o els que combinen estrògens i gestàgens. Els primers s'administren cada tres mesos i els segons cada mes.
Implants subcutanis
Vareta flexible, de 4 cm de longitud i 2 mm de diàmetre, que un/a professional col·loca sota la pell del braç i va alliberant petites quantitats d'hormones (gestàgens) que poden donar alteracions del cicle menstrual.
La seva eficàcia anticonceptiva és molt alta, similar a la resta de mètodes hormonals, i el seu efecte dura entre 3 y 5 anys, però no protegeix de les ITS ni de la SIDA.
Requereix una visita mèdica prèvia per a descartar possibles contraindicacions.
MÈTODES QUIRÚRGICS: Són aquells mètodes anticonceptius que es porten a terme mitjançant una intervenció quirúrgica i que, de moment, s'han de plantejar com a definitius, tot i que en alguns casos es puguin fer reversibles.
Normalment són indicats per a persones que ja han tingut fills i que per alguna raó no en volen més o bé que pateixen una malaltia o un problema que no els permeti tenir-ne.
Lligadura de trompes
Consisteix en seccionar o obstruir les trompes de Fal·lopi de la dona, la qual cosa impedeix que l'òvul que es desprèn de l'ovari es trobi amb els espermatozous.
Vasectomia
Consisteix en seccionar els conductes deferents en l'home, de manera que s'interromp la trajectòria dels espermatozous. Té menys riscos que la lligadura de trompes ja que no es requereix hospitalització ni anestesia general.
MÈTODES NATURALS: Son mètodes que resulten insegurs i poc eficaços i i que es basen en un gran coneixement del propi cos.
Coitus interruptus o "Marxa enrere"
Consisteix a retirar el penis de la vagina abans de que es produeixi l'ejaculació. És totalment insegur ja que abans de l'ejaculació s'expulsen gotes que contenen espermatozous que poden donar lloc a un embaràs no desitjat. És pràcticament impossible tenir un control extrem sobre l'excitació sexual així que aquest és un mètode gens recomanable.
Ogino-Kans o Mètode del calendari
Consisteix a abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb penetració durant un període que comprèn, aproximadament, els cinc dies anteriors i els cinc dies posteriors a l'ovulació. El problema és que les dones joves no solen tenir els cicles regulars, per la qual cosa és difícil conèixer el dia exacte de l'ovulació.
Temperatura Bassal
Consisteix a prendre's la temperatura cada dia abans de llevar-se al matí i confeccionar un gràfic. D'aquesta manera es detecta l'ovulació i, en conseqüència, els dies fèrtils de la dona, en els quals abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb coit.
Moc cervical o Billings
Consisteix a observar diàriament els canvis que es produeixen en el moc cervical ja que d'aquesta manera, teòricament, es pot determinar els dies fèrtils i així evitar tenir relacions sexuals durant aquests dies.
I ara... Unes preguntes per a la reflexió, esprem els vostres comentaris!
Després d'aquesta llista de qui és decisió sobre quin mètode anti-conceptiu utilitzar?
És just que les dones s'hagin d'hormonar perquè fer servir condó "talla el rotllo" o perquè sinó la parella "no sent res"?
Quins mètodes us han semblat millor? I quins no utilitzaríeu mai?