divendres, 7 de gener del 2011

La Llei de Fisher


L’altre dia, mentre parlava amb les amigues, va sortir el tema de les relacions sexuals, la freqüència que tenia cadascuna i l’apetit sexual que teníem totes. És curiós com totes vam coincidir en el mateix: quan feia poc que ho havies deixat amb la parella al principi anaves bastant "calenta", però si no ho resolies al final ja ni tant sols en tenies ganes. Curiós, oi?


Una d'elles ens va explicar que les ganes de mantenir relacions sexuals estan relacionades amb la llei de Fisher. Com que jo la desconeixia, i a més a més una persona que ens segueix ens va preguntar que era, ens em anat informat sobre el tema i a continuació us expliquem de que va la cosa.


Tots i totes ens em preguntat algun cop a la vida: quina és la freqüència de relacions sexuals normal? I qui no ha volgut augmentar la freqüència de les mateixes?


Ens agradaria destacar que mantenir moltes relacions sexuals, inclòs diàriament no és cap problema per a la salut, ni ens debilita física i molt menys mentalment!

Un altre aspecte important a destacar és que les necessitats sexuals no obeeixen els mateixos patrons que les altres necessitats fisiològiques. Mentre que la gana desapareix quan arribem a saciar-nos menjant; en les relacions sexuals, la cosa no va de la mateixa manera, no per tenir més contactes sexuals disminueixen les ganes.


La sexòloga Helen Fisher va enunciar fa temps una llei que encara avui en dia s’explica. Aquesta defèn que quan una persona disminueix el número habitual de relacions sexuals per setmana, el que es produeix és un augment del desig sexual. Però si aquest augment del desig sexual no és resolt i no és respost, el que passarà és que el desig sexual tendirà a disminuir i en casos extrems, si no tens cap tipus de contacte sexual, pot arribar fins i tot a desaparèixer.

El procés contrari també es pot produir. És a dir, quan una persona té una freqüència donada i aquesta augmenta, immediatament sent una sacietat sexual. En canvi, si continua amb aquesta freqüència, el cos no tant sols s’adapta, sinó que fins i tot demanarà més.

Per tant, quantes més siguin les relacions sexuals que manté una persona, més relacions sexuals li demanarà el seu cos. Mentre que, quantes menys siguin aquestes, el cos demanarà cada cop menys, fins arribar al punt de desaparèixer el seu desig sexual.

I us estareu preguntant, i la solució? És més simple del que sembla! Si has perdut el teu desig sexual, simplement has de tornar a mantenir relacions sexuals i aquest tornarà. No t'espantis si veus que el desig no retorna a la primera, ves poc a poc i amb calma!


I a vosaltres us ha passat mai? 
Creieu que la sexòloga Helen Fisher va encertar amb aquesta llei?
Que en penseu d'aquesta llei?


Esperem saber el que penseu i sabeu sobre això!!



Informació extreta de la pàgina web: http://www.geosalud.com/sexologia/fisher.htm (Per saber-ne més!)

6 comentaris:

  1. que interesante!!y que razón tiene esta mujer...

    ResponElimina
  2. Pos realment es veritat, es com tot, si prens una mica de vi es saludable però si en prens en excés es dolent. Llavors si fas sexe en excés pot ser dolent i si no en fas mai també és dolent, s'ha de trobar el punt ni massa ni poc.

    ResponElimina
  3. Trobo que és una actualització molt interessant!
    ja que jo personalment no sabia que existia la Llei de Fisher.

    Bona informació ;) !

    ResponElimina
  4. "deivid" creus realment que massa sexe pot ser dolent? De fet el sexe es pot plantejar com un esport, és a dir, una activitat cardiovascular i com a tal són molt beneficioses per la nostra salut. Quan realitzes activitats cardiovasculars augmentes la teva freqüència cardíaca enfortint tots els músculs del teu cos.
    També he llegit en algun lloc que va bé contra les migranyes iiii com no per cremar ben a gust algunes calories :)

    Fisher, gran llei!!!

    ResponElimina
  5. Bckb, estic totalment d'acord amb tu ! has fet una bona aportació...

    Molt interessant el tema de la llei de Fisher.
    Desconeixeia per complet aquest nom.

    ResponElimina
  6. M'encanta la solució que proposeu al final..!
    Totalment d'acord amb Helen Fisher!

    ResponElimina